Justament ahir que feia 85 anys ens deixava en Rafel Sánchez tot un testimoni i, protagonista en molts moments, de la història del Club.
El Rafel va néixer el 14 de juny de 1936 i el 10 gener de 1954 va ingressar com a soci del Club i, de seguida, va passar a tenir un paper actiu a l’entitat.
Comença com a directiu amb el president Antoni Monés amb la tasca de delegat de premsa i propaganda i va continuar com a membre de junta amb els presidents Josep Duran, Vicenç Gràcia, Francesc Roca. Va ser vice president amb Pere Morral i amb Carles Ibars fins l’any 1990.
També va ser la persona que representava al Club a les federacions. A la Federació Catalana de Natació, a més, va ser vice president de l’any 1977 al 1979 i membre de la Junta de la Real Federación Espanyola de Natación.
Després de la seva trajectòria com a directiu passa a ser secretari de Natació i Waterpolo des del mateix 1990 fins la seva jubilació l’estiu del 2001. Aquesta és una època en què fa de delegat de l’equip Absolut de Natació i on es guanya l’estima de la gent de la Natació Catalana i Espanyola.
Tot i jubilar-se va seguir el dia a dia del Club i l’any 2004 es presenta a les eleccions del Consell d’Honor, on és escollit, i ocupa la presidència fins el dia 11 de març de 2006. A més ha estat compromissari des de que es va començar amb aquest sistema fins al dia d’ahir.
Actualment formava part de la Comissió d’Estadística i Rècords de la Federació Catalana de Natació on aportava els seus coneixements, experiència i sentit comú.
Però el Rafel era molt més. Va ser àrbitre de Natació i Waterpolo i va formar part del jurat de Natació dels Campionats d’Europa de Barcelona l’any 1970. També va participar en l’organització de la Copa d’Europa de Natació l’any 1989 disputada al club a la secretaria de resultats i als Mundials de Barcelona l’any 2003 a la secretaria de Natació. També va ser membre durant molts anys de la Junta del Panathlon Club de Sabadell.
Tota aquesta carrera li va suposar un seguit de distincions. El Club l’any 1963 el va distingir el premi a la Millor Tasca Social pel Consell d’Honor i era Soci de Mèrit. A nivell de Federacions l’Espanyola li va concedir la Medalla d’Argent per Serveis Distingits com a directiu l’any 1982 i el Premi a la Promoció Esportiva per la seva contribució i difusió de la Natació l’any 2009 i la Federació Catalana li concedeix l’Escut d’Or l’any 1999 i la Medalla al Mèrit Esportiu com a Àrbitre el 2006.

Com podeu veure ens ha deixat un home de Natació, un home de Club amb un llegat impressionant. Descansa en pau Rafel