BALANÇ DE LA TEMPORADA 2022-2023 DE L’EQUIP MASCULÍ

Waterpolo – Fer balanç d’aquesta temporada és un tema complicat per dues raons. La primera és que, si ho fem des del punt de vista de títols aconseguits, aquesta no seria una de les millors i la segona raó és perquè, malauradament, estem acostumats a veure que si no guanyes no compta. Però això a part de ser injust no és cert.

L’equip masculí porta en els darrers anys una progressió que s’ha de posar en valor tant pels jugadors com pels tècnics i professionals que l’envolten.

A més veníem d’una temporada en què havíem aixecat el primer títol europeu, la Euro Cup, i disputat la final de la Copa del Rei i això feia difícil superar-ho. I que ens diuen els números? Doncs que si i que s’ha superat.

A la Lliga Nacional s’ha quedat primer sense perdre cap partit, es va guanyar el play off semifinal amb un clar 2-0 i al play-off final ens vam trobar amb el millor CN Atlètic-Barceloneta de la temporada. Però recordem que les finals de la Supercopa i la Copa del Rei es van perdre només per un gol. A més arribar a les tres finals només havia passat a la temporada 2016-2017 però amb les diferències al marcador van ser més grans.

El salt d’aquest equip es veu clarament amb les classificacions a la Lliga de les quatre darreres Lligues: Quarts (2020-21), Tercers (2021-22) i Segons en aquesta.

I a Europa l’equip ha pogut disputar la Champions sense disputar la Fase Prèvia i disputant la Ronda Preliminar amb dos grups de 8 equips. Aquí el nostre equip ha anat clarament de menys a més i, al final, per un sol gol han quedat cinquens i no han pogut disputar la Final a 8 que s’acaba de disputar. I, tenint en compte la qualitat dels rivals, es podria dir que aquesta ha estat la millor temporada en competició europea.

Mirant els gols a favor i en contra veiem que, de les temporades en què l’equip ha disputat el play-off final de Lliga, aquesta és la que menys gols s’han fet però, en canvi, si que és la que menys s’han rebut. Això demostra la gran millora en defensa d’aquest equip.

La temporada 2016-17 es van fer 375 gols a favor i en aquesta 335. I en gols en contra aquesta temporada s’han encaixat 173 sent una de les temporades amb menys gols encaixats de les 24 temporades ininterrumpudes que porta l’equip a Divisió d’Honor.

A nivell individual és molt difícil destacar a algú en concret. En l’aspecte ofensiu a la Lliga el màxim golejador ha estat Bernat Sanahuja amb 63 gols (2.42 gols per partit) amb uns números bastant semblants a la resta de màxims golejadors però lluny dels 75 (2.77% per partit) i 74 (2.84% per partit) del Dani Ballart les temporades 2004-05 i 2005-06 respectivament o dels 70 (2.59% per partit) de Marco Cuk a la 2009-10.

El Bernat ha passat dels 40 gols de la temporada passada als 63 d’aquesta demostrant un augment en la seva efectivitat i el pes que ha anat agafant en l’equip. Per darrera d’ell hem tingut al Fran Valera amb 52 gols i Kanstantsin Averka amb 41. Dels tres a destacar la progressió del Fran que en les quatre temporades que porta ha anat millorant els seus registres: 18, 23, 46 i 52 i també el seu rol en aquest equip. A més ha estat el màxim golejador de la Champions amb 27 gols (1.93 gols per partit), però seguit de molt a prop per Bernat Sanahuja amb 26.

I pel que fa a la defensa, a la Lliga, s’ha notat una gran millora respecte les temporades pre-pandèmia amb una reducció d’un 15% menys de gols encaixats. És obvi que, en aquest aspecte, ha estat molt important la feina del porter Edu Lorrio que, en les quatre temporades que porta, ha aportat molta seguretat sota pals. Prova d’això és que, en aquesta temporada, només li han pitat 3 penals i una expulsió. No obstant no cal oblidar, en l’aspecte defensiu, la feina de tot l’equip i les bones actuacions respecte a rivals directes com el CN Barcelona, CN Terrassa i CN Mataró.

I això és mèrit de molta gent. No podem oblidar la feina dels tècnics, preparadors físics, fisios, delegat, metge i families que creen les condicions perquè es pugui realitzar una bona tasca.